Crater, paraula que ve del grec κρατῆρ. Era un atuell grec de gran capacitat i amb dues nanses, destinat a contenir una barreja d'aigua i vi, (els antics rares vegades bevien el vi pur). Amb aquesta barreja s'omplien les kílix de vi. S'enduia al lloc del menjar i es dipositava en el terra o sobre una tarima. El coper (anomenat en llatí pincerna o pocillator) administrava el líquid amb una cullera (anomenada en llatí cyathus) i omplia el kílix dels invitats.^[1]

Tipus

Els craters es fabricaven en argila i en metalls i es modelaven amb formes distintes segons el gust de l'artista. Tenia sempre una boca molt ampla. Les formes més esteses i que s'han trobat a les excavacions són:

• 
  Crater de columnes, amb nanses verticals com a fusts, que estan rematades per un sortint horitzontal. Aquesta és la forma més antiga.


• 
  Crater de volutes, s'anomena així perquè les seves nanses, que sobresurten per damunt de la boca, formen volutes, és a dir forma d'espiral o cargol. Un exemple és el Vas François.


• 
  Crater de calze, el perfil del qual té forma quasi de trapezi invertit. Aquesta és una moda més moderna que les dues anteriors, cap a la segona meitat del segle VI aC.


• 
  Crater de campana, amb nanses sortints i dirigides cap amunt i amb forma de campana invertida. És un tipus d'ús tardà de l'inici del segle V aC.

• 
  

  

  
  

  
  

  Crater de columnes
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Crater de volutes
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Crater de calze
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Crater de campana
  

  
  

  
  

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crater

Viccionari